Mentre estic al centre, gaudeixo i m’enriqueixo amb la diversitat i novetat. Un cop a casa però, comencen a aparèixer les ombres. Visualitzo clarament dos camins: el de la meva anterior professió, fàcil, lleuger, còmode. I el de la meva nova elecció. Està clar que m’he complicat la vida. Sí, és evident que ja ho sabia, però ara la visió se’m fa molt real. Començo a autoanalitzar-me, intentant buscar elements que hem puguin dir si seré capaç de compaginar els dos mons, si aconseguiré no endur-me la feina a casa, si sabré mantenir l’alegria i l’optimisme enmig d’importants carències que no podré solucionar, etc…?  

La paranoia hem dura 24 hores. No puc ni em vull enganyar. Tinc el que vull. Hem torno a reequilibrar ràpidament…