assertivitat…

La Inda és una noia marroquina, sense papers, peluquera i esteticient. Està en un dels pisos d’acollida de la fundació. Es troba en el típic cercle viciós: sense papers no troba feina, però és a través d’una feina que ha d’aconseguir els papers. Una amiga seva li ha deixat el seu permís de residència i de treball. Amb l’ajuda de la noia que s’encarrega de la inserció, fa un cv que és un maxmix de la seva experiència, la de l’amiga, …tot una mica adornat. En mig de la seva desesperació, arrenca a plorar. Jo no dic res, espero que l’Esmeralda, que està al seu costat, intervingui. Després d’ella, jo també li dic alguna cosa. De repent l’Esmerada es gira, hem mira seriosament i hem diu: “Contención. Iros al rincón!”. A sus órdenes. M’en vaig amb la Inda a un espai tranquil i la intento animar. La veritat és que m’ho posa molt fàcil. Al cap de molt poc, ja riu. Abans d’anar-me’n, ella i un amic (un altre usuari), hem conviden el diumenge a prendre un couscús a casa de la germana del noi. M’invento un excusa. M’encantaria, però està claríssim que no hem puc involucrar així… i molt menys el segon dia!