He fet la classe, com sempre. Avui amb una noia de pràctiques nova. La veritat és que la rotació que hi ha en aquestes classes és bestial… Avui, ens en hem anat bastant del tema i hem acabat parlant de bodes i noviatges. Ha estat molt interessant perquè hem potenciat que els alumnes expliquessin les realitats dels seus països. Les diferències culturals són tremendes. És un fet que tots sabem, però impressiona veure-ho en una mateixa classe, compartint un mateix espai i havent de crear una societat comú. 

Comprens que determinades visions radicals i tancades identifiquin occident amb llibertinatge, absència de valors, etc. A alguns països per exemple, com més calor, més es tapen. Aquí, els que han arribat fa poc que es preparin per flipar amb la poca roba que porten alguns/es a l’estiu… En alguns països, es concerten els matrimonis des de la infància, aquí les parelles homosexuals es poden casar, etc. Realment, tot plegat és super complicat. 

S’ha creat un clima que afavoria molt la comunicació i això ha fet que al final alguns alumnes expressessin les seves opinions sobre el funcionament de la classe. Han dit que el que més volien era parlar, crear diàleg, perquè fora de la classe no tenen oportunitat de parlar amb ningú en castellà. Té tela…!!! És un tema molt seriós i que reflexa el problema que tenim tots plegats davant. Grups de senegalesos, marroquins, indús, pakistanís, que no es relacionen amb ningú més que amb les seves pròpies comunitats! Que viuen a la nostra ciutat com si visquessin en una illa. Hi ha una noia senegalesa llestíssima, molt potent, que fa 9 mesos que viu a Barna i encara no ha pogut fer cap amiga d’aquí. Es notava que estaven entre parats i tristos perquè deien que la societat d’aquí és molt tancada. És a dir, no es senten acollits.