26 febrer

Les portes del centre obren 9,30. a partir d’aquesta hora comencen a entrar usuaris. La gran majoria homes.  Durant tot el dia va arribant gent: uns per fer les classes d’alfabetització, altres per les de informàtica, cange del carnet de conduir i altres temes. En general sempre hi ha gent rondant o esperant.Faig la classe de 10 a 12 h, amb la Fàtima (“practicante”).Molt bé, però… ja començo a veure que amb unes quantes classes més ja n’hauré tingut prou.  Si fos el meu grup, sol meu, i els hi fes totes les classes jo, tindria un altre interès. Veuria l’evolució, podria fer més seguiment, etc. Les classes que porto fetes són suficients per veure la “funció de l’educador” en aquest context concret. Molt divertit, però ara ja passaria a una altre cosa. Quan acabo la classe tot està bastant desèrtic. L’Esmeralda (cap de pràctiques) no hi és. Tinc tres opcions: a) convertir-me en ombra de la noia que porta inserció laboral però ja ho he fet, i pel que ensumo, el cas que està portant és “mas de lo mismo” . b) Anar a xafardejar a la fantàstica biblioteca, però hi ha dos educadors del centre fent una reunió. Opció descartada. C) Interrogar a la noia francesa de pràctiques que s’encarrega del Servei d’Acollida. Allà voy: Servei d’Acollida: Les persones que entren per primera vegada al centre, es dirigeixen a aquesta mena de recepció, on se’ls “fitxa”.  Se’ls hi demanen un parell de fotografies, edat, si tenen família, situació, origen, etc. a la fitxa se l’hi posa un número i la data. Després s’introdueix aquesta dada a l’ordinador.  Amb aquesta fitxa, es fa després un certificat que acredita el seu contacte amb la cultura del país d’acollida i que els hi serveix per demanar el permís de residència.  (Bayt- Al-Thaqafa significa casa de cultura).Dedueixo que aquest pas és força important per poder conèixer les necessitats de l’immigrant. I que, per treure la màxima informació, és crucial l’empatia, gràcia i interès que desprèn la persona que està a l’altre costat del taulell. Aquesta seria una de les actituds que hauria de desenvolupar un educador/a en aquesta situació.