compartir les diferències per poder aprendre

És molt enriquidor fer donar més de sí les situacions, anar més enllà per explorar noves visions, noves expressions… Això és el que va succeir l’altre dia. Érem pocs (uns 10) i de seguida es va generar un clima mot comunicatiu i agradable. Ens vem passar el temari pel forro i tots plegats vem començar a parlar de divorcis, adulteris, matrimonis homosexuals, democràcia, religió… Tot dintre d’uns límits, òbviament, i tenint en compte que, precisament sobre aquests temes, a la classe hi ha posicions diametralment oposades. Va ser super interessant per a tots.   Tot va començar quan hem van demanar com dir-li a una noia que volies quedar amb ella, etc. – Puedo decir “estoy ansioso por verte”?- Hombre, sí, pero mejor que no se lo digas muchas veces, mejor dile… El senyor iraquí ens va explicar que a Iraq hi ha moltes dones soles, degut a la llarga guerra amb Iran i ara amb la invasió de Bush and company. Parlant de les relacions home-dona, ens va dir que com que estava separat i volia companyia d’una noia, va anar a la universitat, va estar mirant quina li agradava més i la va “escollir”. Com que era molt ric, li va regalar un cotxe, un rellotge d’or. La família de la noia es sentia molt alagada i pressionaven perquè la relació tirés endavant. Això ens ho explicava per mostrar-nos que els homes poden estar separats i “escollir” una altre dona. Jo li vaig preguntar: – vale pero, una mujer en las mismas condiciones, puede escojer a un hombre?. Evidentment, no.  

Els pakistanís i indis deien que les dones vídues no es poden tornar a casar, tot i que això estava canviant. M’ho van posar en bandeja. Els vaig comentar que la democràcia es fonamenta en la igualtat per a tothom. Per tant, l’objectiu és que tothom tingui i exerceixi els mateixos drets. Això implicava que el que feien els homes ho havien de poder fer també les dones. Que aquí una dona vídua o deparada podia emprendre tantes relacions com volgués.  Varem parlar també dels matrimonis homosexuals, a lo que un noi de Georgia va dir que era horrible, “como puedes creer en Dios, ir a missa i luego ser homosexual!”.   Va sortir també el tema dels homes que es casen amb moltes dones, de la infidelitat (quan els homes no es poden casar amb més dones!!), de la hipocresia…  

Tots van participar molt i els que no, al menys van conèixer noves perspectives. Al final de la classe vaig comentar  lo interessant i enriquidor que era que tots tinguéssim experiències i visions diferents, i que les poguéssim compartir.  Quan tornava a casa sentia que per viatjar, a vegades no fa falta anar tant lluny. A dos parades de metro tenim mons i visions completament diferents, que ens ensenyen a relativitzar i a veure que el món és una suma d’infinits crisols.