empatía????

Avui no ha estat un bon dia. Ja ha començat malament a les 7:30 del matí. I ha seguit: Solsament hi ha dos persones que tenen les claus del centre. L’Esmeralda (que està a Màlaga) i l’Àlex, que com que tenia febre, ha arribat més tard. Total que hem esperat 45 minuts asseguts al replà.   

Des de fa uns dies estic fent les classes amb una altre noia. La veritat és que no connecto gens. No m’agrada com fa la classe, ni com es dirigeix als alumnes. A vegades inclús m’avergonyeix. Utilitza amb ells un to borde i amb un toc prepotent, sembla que els tracti com nens petits. Suposo que és un problema de tímides… no sé. Avui, a un dels menors marroquins, que suposo que per vergonya ha dit que no havia fet l’exercici, l’ha posat en evidencia davant de tots i a més, sense cap gràcia.

A les classes es genera molt bon rotllo. És un espai d’interrelació molt bò, una oportunitat perquè s’obrin i es comuniquin entre ells, sobretot amb els que tenen altres origens.

Tothom molt càlid, molt acollidor i amable. Jo hem sento com una peça nova en un engranatge que porta temps funcionant i no trobo massa el meu lloc. Hem sento com si fos transparent.  A la classe hi ha un petit conflicte, que crec que la meva companya de pràctiques no resol prou bé: Mohamed, un home marroquí, s’indigna quan algú equipara una mesquita amb un “monument”. La mesquita és un lloc sagrat, i el terme “monument” la posa al mateix nivell que l‘estatua de Colón! La meva companya, amb tota la bona fe del món, en lloc de reconèixer aquesta diferència i parar-ho aquí, s’embolica amb un rotllo que no entén ningú. El Mohamed es sent cada cop més incomprès i comença a discutir, mentre un grupet de pakinstanís es comencen a posar nerviosos perquè  la discussió ja dura massa. Penso que cal anar molt en compte. No tens cap referència dels teus alumnes. Molts venen simplement per no passar fred al carrer. Per molt col·lega que siguis, davant de determinats temes has d’anar amb peus de plom si no vols un lio….

assertivitat…

La Inda és una noia marroquina, sense papers, peluquera i esteticient. Està en un dels pisos d’acollida de la fundació. Es troba en el típic cercle viciós: sense papers no troba feina, però és a través d’una feina que ha d’aconseguir els papers. Una amiga seva li ha deixat el seu permís de residència i de treball. Amb l’ajuda de la noia que s’encarrega de la inserció, fa un cv que és un maxmix de la seva experiència, la de l’amiga, …tot una mica adornat. En mig de la seva desesperació, arrenca a plorar. Jo no dic res, espero que l’Esmeralda, que està al seu costat, intervingui. Després d’ella, jo també li dic alguna cosa. De repent l’Esmerada es gira, hem mira seriosament i hem diu: “Contención. Iros al rincón!”. A sus órdenes. M’en vaig amb la Inda a un espai tranquil i la intento animar. La veritat és que m’ho posa molt fàcil. Al cap de molt poc, ja riu. Abans d’anar-me’n, ella i un amic (un altre usuari), hem conviden el diumenge a prendre un couscús a casa de la germana del noi. M’invento un excusa. M’encantaria, però està claríssim que no hem puc involucrar així… i molt menys el segon dia!

empatía…

A la classe hi ha un petit conflicte, que crec que la meva companya de pràctiques no resol prou bé: Mohamed, un home marroquí, s’indigna quan algú equipara una mesquita amb un “monument”. La mesquita és un lloc sagrat, i el terme “monument” la posa al mateix nivell que l‘estatua de Colón! La meva companya, amb tota la bona fe del món, en lloc de reconèixer aquesta diferència i parar-ho aquí, s’embolica amb un rotllo que no entén ningú. El Mohamed es sent cada cop més incomprès i comença a discutir, mentre un grupet de pakinstanís es comencen a posar nerviosos perquè  la discussió ja dura massa. Penso que cal anar molt en compte. No tens cap referència dels teus alumnes. Molts venen simplement per no passar fred al carrer. Per molt col·lega que siguis, davant de determinats temes has d’anar amb peus de plom si no vols un lio….

Pràctiques a la Fundació Bayt-Al-Taqhafa

La Fundació Bayt-Al-Taqhafa es dedica, des de 1974, a treballar per la integració social i cultural dels immigrants arabo-musulmans residents a Catalunya,  sense la pèrdua de la seva identitat, i a mostrar la seva diversitat cultural, donant a conèixer la realitat dels països àrabs i del islam.