Avui parlem de la vivenda. Proposo que descriguin davant la classe com es la seva casa al país d’origen. Es descriuen cases al nepal, al Màrroc, al senegal, a Georgia, etc. Paradoxes de la vida. Tots han vingut aquí buscant millor qualitat de vida, però resulta que les cases que tenen en els seus països són bastant més grans que les que en general podem tenir aquí. Cases amplies, de dos o tres plantes, en les que poden compartir la vida amb tota la família. Aquí paguem una fortuna per un puny de pis i si l’avia ve a viure a casa hem de fer màgia per poder-la ubicar! El desorbitat preu del m2, condiciona bona part de la nostra vida i també la dels que opten per venir a viure aquí. És un aspecte més de lo dur que és per els immigrants realitzar el seu somni. De la gran renuncia que han de fer, del preu que han de pagar

censura…

A pesar de l’agobio que vaig passar l’altre dia al demanar-li el pei, el pac, el put… a l’Esmeralda, avui ho he tornat a intentar. Li he demanat alguna mostra d’acte, informe, etc. M’ho ha dit molt més educadament, però en síntesi: “en el centre tenen gent de diferentes universitats fen pràctiques. gent que ve tres dies i no demana res. I jo, que vinc un, demano coses que segons el seu criteri la meva uni no té perquè demanar, ja que jo encara no les estic tractant (al centre).

No he pogut discutir-ho, tampoc he vull posar ara en un conflicte innecessàri… Entenc que tenen un volum important de gent de pràctiques i que sóc la única, que per altre banda porto sol 4 dies, que els hi demano tot això. Tampoc vull anar-ho demanant a altre gent a espatlles d’ella. O sigui que, sentint-ho molt, portaré el que pugui portar.

extra…

Una educadora  ha anat a la primera fira sobre treballadors immigrants que es realitza a Catalunya. És una iniciativa que vol ser un pont entre l’empresari i l’immigrant, i facilitar i conscienciar sobre la importància de la formació d’aquest últim. 

Des de la seva perspectiva, hi havia bastanta enganyifa. Moltes empreses que busquen penjar-se l’etiqueta de solidàries i en el fons solsament busquen els seus pròpis interessos, etc. També ha constatat la quantitat de feines que no volen els ciutadans autòctons i que ocupen en el seu lloc els immigrants. Com que porta el tema de la inserció laboral del centre, ha establert alguns contactes amb la finalitat de col.locar als potencials usuaris.

19 febrer

Quan demano a l’Esmeralda el PEC i el PRI, hem di que això no pot sortir del centre i que a més, és confidencial, “como trata de temas de flujos”, etc….

La veritat és que no l’entenc massa, tampoc vull preguntar més del compte perquè hem dona la sensació de que tampoc ho aclariré. Pel que estic veient, no sóc la única a la que li passa….

organització

Molts usuaris tornen al centre després de x temps (poden ser 3 anys) per demanar un certificat d’assistència, i poder demostrar que han estat en contacte amb la cultura d’aquí. És un certificat que necessiten per aconseguir una feina, etc.Això, per els educadors de la fundació representa un problema, perquè no poden accedir fàcilment a les fitxes de cartolina que els hi ha fet amb la matrícula. Per altre banda, en cas de que si que ho puguin fer, els hi fan un certificat tant cutre que alguna vegada els de la Generalitat s’han pensat que era falsificat (veridic!) davant la desesperació lògica del pobre immigrant. 

No m’ho puc creure! Com pot ser que no els tinguin introduïts en algún programa informàtic???? Si cada setmana, cada profe passa la llista al ordinador, al cap de 50 anys, quan l’usuari torna, el localitzes en un segon, i li fas un certificat preciós, que no costa tant… hem van dir que sí, que costava molt.

extraordinari…

Les diferències que existeixen entre tots, poden aïllar o bé ser un motiu per iniciar la comunicació i a partir d’aquí possibilitar un vincle.

Pràctiques a la Fundació Bayt-Al-Taqhafa

La Fundació Bayt-Al-Taqhafa es dedica, des de 1974, a treballar per la integració social i cultural dels immigrants arabo-musulmans residents a Catalunya,  sense la pèrdua de la seva identitat, i a mostrar la seva diversitat cultural, donant a conèixer la realitat dels països àrabs i del islam.