26 febrer

Avui estic espessa. Els dilluns al matí sembla que se m’hagi oblidat la quantitat de coses que he de fer sempre a primerissima hora. Treure les bates i els pitets de la secadora, la nota amb la homeopatia per la mestre, el suc de taronja,… Sempre hem preocupo de que esmorzin bé ells i quan ja estic al metro m’en adono que la que no he esmorzat he estat jo. Avui m’ha faltat també el meu tè…  A classe veia als alumnes com planetes, tots girant sobre sí mateixos, desconnectats entre sí, i jo, el més llunyà de tots…  però crec que ha estat més una sensació interna que altre cosa. Quan he dit que la classe ja s’havia acabat, ningú es movia. Potser han passat quasi 10 minuts que ningú s’ha aixecat. A les classes sempre es genera bon rotllo. Avui erem uns 20, bastant apretadets per cert, però aquest contacte, depenent de les teves circumstàncies, pot ser més que agradable…

tothom té dret a una oportunitat

Emociona veure les ganes que alguns posen en aprendre, com avancen gracies al seu esforç. I no pots concebre el fet de que potser alguns, no arribin a tenir mai una vertadera oportunitat a través de la qual poder desenvolupar els seus talents. Que s’hagin de passar els millors anys de la seva vida picant pedra o posant totxanes. 

Avui estic espessa. Els dilluns al matí sembla que se m’hagi oblidat la quantitat de coses que he de fer sempre a primerissima hora. Treure les bates i els pitets de la secadora, la nota amb la homeopatia per la mestre, el suc de taronja,… Sempre hem preocupo de que esmorzin bé ells i quan ja estic al metro m’en adono que la que no he esmorzat he estat jo. Avui m’ha faltat també el meu tè…  A classe veia als alumnes com planetes, tots girant sobre sí mateixos, desconnectats entre sí, i jo, el més llunyà de tots…  però crec que ha estat més una sensació interna que altre cosa. Quan he dit que la classe ja s’havia acabat, ningú es movia. Potser han passat quasi 10 minuts que ningú s’ha aixecat. A les classes sempre es genera bon rotllo. Avui erem uns 20, bastant apretadets per cert, però aquest contacte, depenent de les teves circumstàncies, pot ser més que agradable…

19 febrer

Hem sento molt a gust. Tot i venir solsament un dia a la setmana, començo a ubicar-me i a conèixer a la gent. Tinc moltes ganes de conèixer-ho tot, la organització, més casos, els diferents projectes… Vull també poder tafanejar la bibloteca àrabo-musulmana, que és molt completa i ja se m’hi han anat els ulls

Mentre estic al centre, gaudeixo i m’enriqueixo amb la diversitat i novetat. Un cop a casa però, comencen a aparèixer les ombres. Visualitzo clarament dos camins: el de la meva anterior professió, fàcil, lleuger, còmode. I el de la meva nova elecció. Està clar que m’he complicat la vida. Sí, és evident que ja ho sabia, però ara la visió se’m fa molt real. Començo a autoanalitzar-me, intentant buscar elements que hem puguin dir si seré capaç de compaginar els dos mons, si aconseguiré no endur-me la feina a casa, si sabré mantenir l’alegria i l’optimisme enmig d’importants carències que no podré solucionar, etc…?  

La paranoia hem dura 24 hores. No puc ni em vull enganyar. Tinc el que vull. Hem torno a reequilibrar ràpidament…

Pràctiques a la Fundació Bayt-Al-Taqhafa

La Fundació Bayt-Al-Taqhafa es dedica, des de 1974, a treballar per la integració social i cultural dels immigrants arabo-musulmans residents a Catalunya,  sense la pèrdua de la seva identitat, i a mostrar la seva diversitat cultural, donant a conèixer la realitat dels països àrabs i del islam.