fer de profe

Mai m’hagués arribat a pensar que donaria classes i que m’agradaria. Avui érem 30. La he fet sola i he pres consciència del que significa donar una classe d’aquestes característiques.  

Mentre l’estava fent, m’anaven venint imatges del cole: el profe escrivint a la pissarra i la gent tirant-li gomes, papers, xicles….quan es girava,  tothom quiet; el profe explicant Roma o la fotosíntesi mentre es va sentint “l’apodo” que li han posat tant cruel… (el “buri”, el que es treia burilles…); el profe explicant la guerra de successió sabent que ningú l’està escoltant; la típica imatge de papers volant i tothom mirant a qualsevol lloc menys al profe… QUÉ CRUEL POTS SER SENSE ADONAR-TE’N!!!!!!!! Quantes vegades un profe haurà tornat fet una piltrafa a casa seva per culpa de la nostra incapacitat de posar-nos en el seu lloc…. 

Prenc també consciència de la importància de saber connectar amb l’alumne i motivar-lo. És com engegar una dinàmica i no permetre que es pari.  

a tope

Avui hi ha lio a la classe. Toca canvi de grup. Tot just començada la classe entren dos educadors dient-me que porten als que passen del  nivell 1 al 2. Veig com entren  unes 15 persones. Després l’educadora els presenta, explica una mica els seus progressos i se’n va. Vale… entenc que la majoria de classes funcionen amb gent de practiques, que vénen diferents dies i que això fa que hi hagin aquest tipus de sorpreses. Som uns 25 i quasi no hi cabem, però cap problema… la classe, amb una mica més d’esforç per part meva (dinamitzar 25 no és el mateix que dinamitzar 5) funciona prou bé.   

Els de l’DGAIA de Senegal han anat a la pelu (o potser s’ho han fet entre ells), però tots s’han estirat els rissos i s’han fet els pentinats més variopints. No porten les usuals gorres i els llueixen… quasi no els reconeixo… Quan acabo vaig a observar com funciona el servei d’acollida, el tipus “d’instruments” que s’utilitzen, etc. Després vaig a “inserció laboral”: la Patricia hem comenta que tot sovint, després de matar-te buscant una feina, l’usuari no es presenta o passa de tot, com avui…

organització

Avui, una treballadora social, mentre m’explicava alguns “instruments” i davant les meves preguntes, m’ha explicat les raons per les quals hi ha una certa desconnexió entre els diferents elements d’intervenció del centre: 

El Bayt és una fundació, rep subvencions. Això vol dir que els diners manen i que condicionen la quantitat i qualitat dels projectes. Si hi ha més diners, s’agafa més “personal” i es duen a terme més projectes. Si no, es retallen. 

Això comporta una flexibilitat obligada i, en aquest cas, una dificultat per mantenir un treball  interdisciplinari.  Jo puc entrar per fer un projecte concret, però no tinc cap garantia de continuar quan aquest s’acabi (si és que s’han acabat també es peles!). 

Per altre banda, per el que he intuït, aquest treball interdisciplinari, tampoc es fomenta des de la direcció, sinó que són els propis educadors que es busquen la vida en aquest sentit. És a dir, és la noia d’inserció laboral la que busca l’ajuda de l’advocada o la profe d’adults que decideix sentar-se i posar-se al dia amb la d’inserció.

l’alfabetització d’adults…

Sóc conscient de que l’alfabetització d’adults és una de les cares més amables de la professió l’educador social en l’àmbit d’immigració.  L’aprenentatge del idioma és una necessitat, i aquest aprenentatge pot ser quelcom divertit i entretingut. Si més no, és un moment en el que els problemes queden una miqueta més lluny… Facilitar aquest espai d’aprenentatge i convivència és molt gratificant.

5 març

La classe sempre és entretinguda, però avui més. Hem descrit les nostres famílies, els vincles i les persones. Quan ha sortit el tema de la poligàmia la gent ha començat a emocionar-se. Tots parlant a l’hora i entre ells amb el seu idioma… Me n’he adonat (no hi havia pensat mai), que aquí no existeix la manera de descriure el vincle entre les diferents dones d’un home.  T’en adones que la cultura és un sistema que descriu UN món, no ELmón. És enriquidor que totes les diferents cultures que formem la classe ho puguem veure. Després ens hem descrit. Un es pensava un paio de la classe i els altres l’havien d’endevinar.  I ha sorgit l’inevitable tema dels colors… els nois senegalesos diferencien entre ser negre, blanc o marró. En algún cas doncs, contestaven: -no, X (el personatge) no es negro, es marrón. I quan es descriu a algu amb un color estrany, com aquest, que sembla que digui que X és de xocolata, t’en adones lo absurda que és la discriminació que es fa per la pigmentació de la pell. 

També s’ha donat la típica situació… Un noi negre preguntava: - X  es negro?, a lo que l’altre contestava: - No es negro,  es “normal”. He remarcat que ser negre és tan normal com ser blanc o “marró”. Un cop acabada la classe he ajudat a la noia d’inserció laboral a buscar per internet algún curs d’auxiliar de geriatria per a una noia infermera argelina. He pogut constatar la basura que circula per el ciberespai i lo difícil que és Trobar.

A les classes es genera molt bon rotllo. És un espai d’interrelació molt bò, una oportunitat perquè s’obrin i es comuniquin entre ells, sobretot amb els que tenen altres origens.

censura…

A pesar de l’agobio que vaig passar l’altre dia al demanar-li el pei, el pac, el put… a l’Esmeralda, avui ho he tornat a intentar. Li he demanat alguna mostra d’acte, informe, etc. M’ho ha dit molt més educadament, però en síntesi: “en el centre tenen gent de diferentes universitats fen pràctiques. gent que ve tres dies i no demana res. I jo, que vinc un, demano coses que segons el seu criteri la meva uni no té perquè demanar, ja que jo encara no les estic tractant (al centre).

No he pogut discutir-ho, tampoc he vull posar ara en un conflicte innecessàri… Entenc que tenen un volum important de gent de pràctiques i que sóc la única, que per altre banda porto sol 4 dies, que els hi demano tot això. Tampoc vull anar-ho demanant a altre gent a espatlles d’ella. O sigui que, sentint-ho molt, portaré el que pugui portar.

És fonamental que m’aprengui bé tot el marc legal en qüestió d’immigració. Vull consultar-li els dubtes a l’abogada del centre.

En aquest àmbit, cal estar molt al dia. No sé si succeeix el mateix en els altres. La immigració és un tema que crea molt debat, hi ha molta opinió. Cal estar molt informat. És important conèixer les diferentes visions. Per exemple, la que té Hirsi Alí, … aprendre a contextualitzar les diferents perspectives. Aquesta part intelectual del meu àmbit m’encanta.

extra…

Una educadora  ha anat a la primera fira sobre treballadors immigrants que es realitza a Catalunya. És una iniciativa que vol ser un pont entre l’empresari i l’immigrant, i facilitar i conscienciar sobre la importància de la formació d’aquest últim. 

Des de la seva perspectiva, hi havia bastanta enganyifa. Moltes empreses que busquen penjar-se l’etiqueta de solidàries i en el fons solsament busquen els seus pròpis interessos, etc. També ha constatat la quantitat de feines que no volen els ciutadans autòctons i que ocupen en el seu lloc els immigrants. Com que porta el tema de la inserció laboral del centre, ha establert alguns contactes amb la finalitat de col.locar als potencials usuaris.

Avui estic espessa. Els dilluns al matí sembla que se m’hagi oblidat la quantitat de coses que he de fer sempre a primerissima hora. Treure les bates i els pitets de la secadora, la nota amb la homeopatia per la mestre, el suc de taronja,… Sempre hem preocupo de que esmorzin bé ells i quan ja estic al metro m’en adono que la que no he esmorzat he estat jo. Avui m’ha faltat també el meu tè…  A classe veia als alumnes com planetes, tots girant sobre sí mateixos, desconnectats entre sí, i jo, el més llunyà de tots…  però crec que ha estat més una sensació interna que altre cosa. Quan he dit que la classe ja s’havia acabat, ningú es movia. Potser han passat quasi 10 minuts que ningú s’ha aixecat. A les classes sempre es genera bon rotllo. Avui erem uns 20, bastant apretadets per cert, però aquest contacte, depenent de les teves circumstàncies, pot ser més que agradable…